Federació de Cors de Clavé

Qui som

Amb gairebé 160 societats corals i 5.000 cantaires, la Federació de Cors de Clavé està organitzada en les següents delegacions: Barcelonès, Maresme, Vallès - Osona - Ripollès, Bages - Berguedà, Baix Llobregat - Anoia, Penedès - Garraf, Comarques Tarragonines, Terres de Ponent i Catalunya Nord.

L'Assemblea General, que es reuneix com a mínim una vegada a l'any, és l'òrgan suprem. Existeix una Junta Executiva que s'encarrega del funcionament diari. Cada Delegació disposa d'un delegat i sots-delegat i un equip de treball, els quals són els interlocutors entre la Junta Executiva i les diferents societats corals.

Cada societat està regida per una junta de la societat. A banda de les activitats pròpiament relacionades amb la música i amb el cant, moltes societats corals organitzen, a nivell local i comarcal, activitats sòcio-culturals de gran diversitat i abast. Així mateix, moltes d'elles gestionen un important patrimoni immobiliari.

A banda de vehicular vers les societats corals Puy du Fou els ajuts econòmics que es reben de les institucions públiques, la Federació de Cors de Clavé té com a objectiu fonamental dinamitzar les societats corals federades. Per això, potencia els intercanvis, l'organització d'actes novedosos i la formació musical i associativa. Disposa també d'un servei d'assessorament legal, tècnicomusical i d'un important fons de partitures, el qual és a disposició de totes les societats corals.

Breu historial de la Federació de Cors de Clavé
El primer organisme de caràcter federatiu impulsat per Josep Anselm Clavé (1824-1874) amb la voluntat d'aglutinar esforços, unificar criteris i materialitzar la direcció dels, en aquells moments, ja molts cors dispersos per tot Catalunya, fou l'anomenada Asociación Euterpense (en referència a la Socitat Coral Euterpe, primera entitat fundada per Clavé el 1850 tot i que amb el nom de La Fraternidad), creada el 1860.

Les principals activitats públiques de l'Asociación Euterpense foren l'organització dels grans festivals celebrats a Barcelona els anys 1860, 1861, 1862 (any en què es celebrà el primer concurs coral) i 1864 (durant el qual tingué lloc el segon concurs coral). L'impacte i implantació d'aquests espectacles corals anà creixent essent el darrer festival, del 1864, el més nombrós aplegant 2.000 cantaires de les 57 societats corals participants i un total de 300 músics entre orquestra i banda. L'Asociación Euterpense va publicar durant els 1863-1864 un butlletí anomenat "El Metrónomo" que serví de portaveu de l'Asociación i de plataforma difusora i propagandística.

Un cop traspassat el fundador el 1874, s'obrí un període de progressiu declivi i estancament, en el que les lluites internes remataren la situació de crisi que els cors claverians patien. Diversos problemes amb els hereus de Clavé (especialment la filla Àurea Rosa Clavé) referents als drets de presidència de l'entitat, i amb el director de la Societat Coral Euterpe del moment, Josep Rodoreda, portaren al primer gran cisma dels Cors de Clavé, que tingué lloc definitivament el 1887: d'una banda l'Asociación Euterpense presidida per Àurea Rosa Clavé i amb la col·laboració de Josep Rodoreda; i per altra l'anomenada Asociación de los Coros de Clavé, que aplegà la majoria d'entitats corals però que tot i així no pogué fer-se amb el títol històric.

Sabem que l'Asociación Euterpense el 1888 emprengué una segona època del periòdic "El Metrónomo", mentre que l'altra federació, l'Asociación de los Coros de Clavé publicà un butlletí a partir del 1890 amb el nom de "La Aurora".

A la crítica situació cismàtica cal afegir-hi un nou fet preocupant i significatiu; el 1889 la Societat Coral Euterpe abandonà l'Asociación de Coros de Clavé i continuà les seves activitats en solitari sense pertànyer a cap entitat federativa fins el 1920.

La direcció d'Enric Morera al front de la Societat Coral Euterpe durant la temporada 1895 fou també motiu de picabaralla estètica i ideològica. Enric Morera fou cessat però no marxà sol, s'endugué els cantaires partidaris de les seves postures (els més joves) i fundà la Societat Coral Catalunya nova, amb la voluntat de crear una Federació de Cors Catalans, fundada el 1899 a partir de societats corals claverianes afins a les idees del músic modernista.

El 1901 l'Asociación Euterpense i l'Asociación de Coros de Clavé es fusionaren creant l'anomenada Asociación Euterpense de los Coros de Clavé, que mantingué el butlletí de l'entitat majoritària "La Aurora". Aquell mateix any, però, un grup dissident fundà la Federación de Coros de Clavé, amb un butlletí anomenat "El Corista".

El 1919 aparegué una nova entitat federativa al marge de les esmentades; la Unió de Societats Corals i Orfeons de Clavé, mantenint un butlletí anomenat "Ressorgiment".

Finalment el 1936, a les vigílies de la guerra, la Unió i l'Associació s'unificaren formant la Federació Euterpense de Cors i Orfeons de Clavé, prenent com a butlletí, l'hereu de l'entitat majoritària, aquest cop anomenat ja en català "L'Aurora Claveriana". Malauradament la guerra paralitzà les activitats dels cors i de la reunificada federació.

Durant el període 1890-1936 les principals activitats federatives, al marge de les picabaralles internes, foren les expedicions com a forma de donar testimoni de l'obra de Clavé i la seva vigència arreu. Sabem que l'Asociación de Coros de Clavé organitzà la primera expedició el 1892 a Mallorca. Per poc que poguessin cada any intentaven realitzar una sortida de les que cal destacar les següents: 1893 València; 1894 Saragossa, 1895 Bilbo; 1895 Madrid. Les més celebrades foren la de 1899 a Narbona i Bézièrs; el 1900 a París i el 1909 a Brusel.les.

Cronologia dels Cors de Clavé

1845
Clavé dirigeix la societat musical l'Aurora.
1850
Clavé funda la societat coral La Fraternidad. Molt aviat es comencen a formar cors seguidors del model claverià a Barcelona i altres poblacions properes.
1851
Primer ball corejat de La Fraternidad al Teatre Odeón.
1853
Fraternidad inicia temporades estables de balls corejats als Jardins de la Nimfa. Per pressions de l'autoritat municipal, La Fraternidad s'ha de traslladar als Camps Elisis. 1856
Clavé és detingut i deportat a les Illes Balears.
1857
En tornar a Barcelona, Clavé dóna un nou impuls al moviment coral català. És empresari dels seus propis Jardins d'Euterpe, s'abandona el nom de La Fraternidad i s'adopta el de Sociedad Coral Euterpe.
1859
La Sociedad Coral Euterpe comença a publicar el periòdic programa El Eco de Euterpe.
1860
Fundació de l'Asociación Euterpense, primer organisme federatiu dels Cors de Clavé. Primer Festival Euterpe.
1861
Segon Festival Euterpe.
1862
Clavé ha de deixar el recinte dels Jardins d'Euterpe i es fa empresari dels Camps Elisis. Tercer Festival Euterpe. La Sociedad Coral Euterpe presenta per primer cop a Barcelona la música de Wagner: estrena fragments de Tannhauser. 1863
Apareix Metrónomo, setmanari portaveu de l'Asociación Euterpense. Festivals comarcals a Reus i Barcelona. Polèmica entre Clavé i els germans Pere i Joan Tolosa, fundadors i directors de l'Orfeón Barcelonés, fundat el 1853.
1864
Quart festival Euterpe, en el qual es reuneixen 2.000 cantaires. L'Asociación Euterpense arriba al màxim punt d'implantació social amb 84 entitats adherides.
1868
La Sociedad Coral Euterpe trasllada els seus espectacles als Jardins del Tívoli. La Revolució de Setembre i el període revolucionari que se'n desprèn marquen un retrocés en la implantació dels cors claverians.
1872 Festival musical en què intervenen algunes societats corals. Intent de ressuscitar els festivals Euterpe d'antany.
1874 Mort de Clavé. Inici d'un període de continuisme. 1886 L'Asociación Euterpense pateix la primera escissió: l'Asociación de los Coros de Clavé. 1888
Es posa de manifest la crisi dels cors claverians al concurs coral impulsat dins dels actes de l'Exposició Universal.
1891
Lluís Millet i Amadeu Vives funden l'Orfeó Català i es dóna pas a una nova manera d'entendre i de viure el cant coral.
1895
Enric Morera funda la societat coral Catalunya Nova, intencionadament al marge dels claverians i dels orfeonistes.
1899
Morera forma una federació de cors catalans.
1901
Les dues entitats federatives claverianes es fusionen en l'Asociación Euterpense de los Coros de Clavé. Apareix un grup dissident que forma la Federación de Coros de Clavé.
1912
L'Asociación Euterpense de los Coros de Clavé inicia un subtil i progressiu acostament a Enric Morera, als intel·lectuals del moment i al catalanisme.
1915
Nova escissió: la Unió de Societats Corals i Orfeons de Clavé

1917
Els orfeons seguidors de l'Orfeó Català formen la Germanor dels Orfeons de Catalunya.
1935

S'inicien converses entre l'Asociación Euterpense de los Coros de Clavé i la Unió de Societats Corals i Orfeons de Clavé.
1936
En vigílies de la guerra, les dues entitats federatives s'uneixen amb el nom de Federació Euterpense de Cors i Orfeons de Clavé. 1951
Després de la guerra, el moviment claverià es reorganitza sota la reconstruïda Federación de Coros de Clavé. 1953
El dia 14 d'abril el Ministeri d'Educació Nacional concedeix a la FCC la Corbata de l'Ordre Civil d'Alfons Xè el Savi
1953
El 30 de maig l'Ajuntament de Barcelona otorga a la FCC la Medalla de Plata de la Ciutat amb caràcter col.lectiu. 1954
El dia 20 d'abril la Diputació Provincial de Barcelona s'otorga a la FCC per unanimitat del Ple Provincial reunit amb caràcter extraordinàri, la Medalla de la Província, en la seva categoria de bronço
1971
12 de maig, l'Associació Amics de la Ciutat honoren a la Federació amb la distinció Entitat Distingida
1974
S'inaugura la seu social de la Federación de Coros de Clavé, fruit dels esforços i de les aportacions econòmiques de tots els cantaires. 1983
Celebració del Segon Congrés dels Cors de Clavé. 1986 S'inicia el cicle anual de les Viles Claverianes, amb l'objectiu de mostrar la realitat coral de la Federació. 1995
S'elabora el projecte de celebració per al 1999 de l'ANY CLAVÉ, amb la idea de compartir i impulsar aquesta dinàmica sòcio-cultural conjuntament amb totes les federacions corals catalanes. 1998
La Generalitat de Catalunya, a instàncies del Parlament i amb l'acord e la totalitat dels grups parlamentaris anomena el 1999 ANY CLAVÉ. 1999 Celebració de l'ANY CLAVÉ, coincidint amb el 175è aniversari del seu naixement i del 125è del seu traspàs. Clica per veure'n la galeria multimèdia. Celebració del 1er Congrés Català de Cant Coral, promogut per la Federació de Cors de Clavé. 2000
-Celebració del 150é aniversari de la fundació de la primera societat coral de la península.
-1 de maig, la Fundació Josep Comaposada i Rafael Campalans guardonen la Federació amb el Premi a la convivència.
-26 de juny, la Federació rep la Creu de Sant Jordi de mans del President de la Generalitat Molt Honorable Jordi Pujol i Soley
2001
-12 de gener, la Federació és distingida amb la Medalla d'Honor de l'Ajuntament de Barcelona, de mans de l'Excm. Sr. Joan Clos .
- Els dies 7 i 8 de juliol s'enregistra al teatre Josep M. de Sagarra (Sta. Coloma de Gramanet) un CD amb participació de 39 corals federades.
2002
- El dia 5 de maig te lloc la Primera Trobada de Caramelles de Sau, amb la participació de 16 corals. - El dia 19 de maig, La Coral Mixta del Maresme de la FCC i la Banda Municipal de Música de Barcelona inauguren a Folgueroles els actes de l'Any Verdaguer, estrenant la sardana La nina del cingle, composta pel acte per l'autor Jordi Molina.
- El dia 29 de maig s'enregistra el CD Iels Virolais, tria de catorze composicions musicals amb lletra de Mn. Jacint Verdaguer d'El Virolai, melodies que es van presentar a concurs l'any 1880 a Montserrat, en el qual fou elegida la música de Josep Rodoreda.
- La Federació crea el segell discogràfic Veus Clavé per oferir serveis d'enregistrament i legalitzacions de CD's a les entitats federades.
2003
- El 21 de febrer el Conseller en Cap, H. Sr. Artur Mas visita la seu de la Federació. Visita'n l'àlbum fotogràfic.
- 18 de gener, s'inicien els Debats al Territori, primera activitat associada al Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004, amb un acte institucional al Museu d'Història de Catalunya. - 18 de febrer, la Federació és declarada Entitat d'Utilitat Pública pel Consell de Ministres.
- 28 de febrer, el Molt Honorable President de la Generalitat, Sr. Jordi Pujol, rep a una delegació del Consell Permanent, el qual li fa lliurament de la Memòria de l'Any Clavé.
- Febrer. La Federació edita Petita Història de Clavé, amb il·lustracions de Pilarin Bayés i pròleg del Secretari General de Presidència de la Generalitat de Catalunya Sr. Carles Duarte. - Dels dies 18 al 27 de juliol, la Federació participa en el Festival Europa Cantat XV Barcelona 2003.
- 5 de setembre. La Federació participa en l'acte inaugural de la Casa de la Generalitat a Perpinyà. - El dia 17 de setembre es presenta al Parlamen
t de Catalunya, amb la presidència del Molt Honorable Sr. Joan Rigol, la Memòria de l'Any Clavé. 2004
- El 8 de febrer té lloc Cant de Pau, primer acte pre-Fòrum coorganitzat per la Federació de Cors de Clavé i el Fòrum Universal de les Cultures 2004. Veure'n tota la informació. Si en vols veure un resum en vídeo, clica aquí.
- 24 d'abril. Acte de cloenda dels Debats al Territori al Parc del Coneixement Flor de Maig (Cerdanyola del Vallès) amb participació de més d'un centenar de persones representants de les federacions que hi donen suport.
- Del 17 al 21 d'agost, presentació en la Conferència Mundial del Voluntariat (IAVE) celebrada en el marc del Fòrum Barcelona 2004, de les conclusions dels Debats al Territori. - 14 de setembre. Presentació al Molt Honorable President del Parlament de Catalunya Sr. Ernest Benach, de la pre-memòria dels Debats al Territori. 2005
- 9 d'abril. Creació a Perpinyà de la Federació de Cors de Clavé de la Catalunya Nord. Visita la seva web.
- 18 de juny. La Federació participa amb 1,000 cantaires en l'acte "Per la tolerància i la convivència" a Calonge. Visita'n l'àlbum fotogràfic
- Del 9 al 22 de juliol. 1a Trobada Internacional de Cors d'Homes, festival de cant coral celebrat arreu de Catalunya amb més de vint concerts. Visita'n l'àlbum fotogràfic,el dossier informatiu, i la web.
-El periodista Xavier Chavarria, de Catalunya Música entrevista a Jaume Carbonell sobre la figurat de Josep Anselm Clavé i el seu llegat musical i cultural. Clica aquí per escoltar l'entrevista (Atenció! arxiu de gran tamany 47mb).

Consell permanent
Antoni Carné (President)
Bartomeu Puig Cañabate (Sots-President)
Jordi Figueras Piñol (Secretari)
Montserrat Gurri Rovira (Vocal delegada de Cors de Clavé a Catalunya Nord)
Eli Canes (Vocal Tècnic Musical i Cors Joves)
Eduard Montaño Lorca (Vocal Cors d'Homes)
Pau Xuriguera (Vocal)
Oriol Clarà Serradell (tresorer)
David Gallardo Pujol (Vocal noves tecnologies, divulgació i publicacions)
Xavier Teruel Rosauro (Vocal Tècnic Musical)
Josep Mateus Quer (Vocal delegat Terres i Franja de Ponent)

Què oferim a les corals?

Intercanvis d'actuacions i cantades entre les entitats asociades. Tant a nivell nacional com internacional.

Promoció de les entitats corals associades, actuant com a representant en la contractació de concerts Assesorament técnic musical, legal i institucional així com aquell degut al compliment, com a entitats sense ànim de lucre, de les obligacions fiscals. Important fons de partitures degudament catalogades a disposició dels nostres Associats. Possibilitat d'incorporació de nous elements musicals : treball amb bandes de música, cobles i orquestres... Novedosa experiencia que en els darrers anys ha estat molt ben rebuda per els cantaires i asolint gran éxit en les seves actuacions arreu de Catalunya. Recursos económics provinents de les quotes de la Delegació Territorial, que multipliquen i potencien les activitats que cada delegació pot organitzar augmentant les possibilitats de presencia i protagonisme de cadascuna de les entitats corals asociades. Suport per iniciatives de formació de direcció coral i educació de la veu. Poder participar en les Macrocoral tant d'homes com mixtes amb la ferma voluntat de compartir els seus cants i vivencies, realitzant periodícament actuacions amb l'objectiu a mig termini de poder tenir una presencia efectiva i regular de carácter internacional. Rebre trimestalment cadascun dels seus cantaires i de manera gratuita l'AURORA, publicació oficial de la Federació aixi com poder utilitzar-la com a portaveu i órgan d'expresió col·lectiu. Participar i col·laborar en esdeveniments organitzats i/o participats per la Federació. Experiències de treball conjunt entre les nostres corals i les orquestines de les escoles municipals de música. Oferir orientació per enregistraments de discs compactes pel que fa a estudis de gravació, fabricació, consultes a SGAE, drets d'autors i tramitació de subvencions. La Federació, actuant amb segell propi, Veus Clavé, pot gestionar millors preus i garantir els drets a les corals. Correu electrònic gratuït per a totes les entitats corals federades.

Què oferim als ajuntaments?

Espectacles culturals diferents i exclusius per les vostres cel·lebracions, cicles musicals i actes institucionals, una nova manera de gaudir de l'art popular convertint la festa la cultura musical. Més de 200 Entitats Corals amb 5.600 cantaires de totes les contrades catalanes aporten a les seves actuacions els sentiments més vius de la música de tradicional catalana Corals mixtes d'entre 120 i 150 cantaires que combinat amb especial sensibilitat les seves veus amb la música de banda, cobla o orquestra interpreten un extens repertori de les peces més rellevants de la música tradicional i Coral de Catalunya. Coral d'homes d'entre 60 i 100 cantaires amb un extens repertori caracteritzat per la força i l'esperit de les seves veus que "a capella" a amb acompanyament de Banda o Cobla seran el plat fort de la vostra festa.

Concerts conjunts amb les nostres macrocorals d'homes i mixtes amb:
Banda Municipal de Barcelona
Orquestra de Cambra d'Acordions de Barcelona
Associació Banda de Sabadell
Banda de Música de Manresa
Banda de Música d'El Prat de Llobregat
Banda de Música d'Amposta
Cobles
Trobades i concentracions d'Entitats Corals que donaran a les diades festives de la vostra població un caire de Cultura Popular omplint carrers i places dels seus cants de festa Més tradicionals, Caramelles, Nadales, etc... Més de 60 actuacions de les Macrocorals en diferents ciutats i poblacions dels Països Catalans (Barcelona, Girona, Perpinyà, Menorca, Manresa, Vilafranca del Penedès, Lleida,ect...) centenars de concerts realitzats l'any 1.999 per les entitats corals i el Reconeixement de les principals institucions catalanes, Generalitat de Catalunya, Diputacions, ect... reforçat par l'acollida del públic assistent a tots ells, seguren l'encert de la vostra elecció.